El poble de Montfalcó Murallat pertany al terme municipal de les Oluges. Està situat dalt d’un turó de 601 metres d’altitud i domina la confluència de la riera del Vergós amb el riu Sió.

El recinte fa 94’50 metres de llargada per 48’8 metres d’amplada. S’adapta a la topografia del terreny i té majoritàriament una forma arrodonida. On s’aprecia més és a la part est on es troba l’església de Sant Pere, l’absis de la qual aprofita part d’una torre circular de defensa.

Constitueix un extraordinari exemple de vila closa medieval. Està envoltada de muralles de grans dimensions, de 8 a 9 metres d’altura i d'1 metre i mig a dos metres de gruix. Aquestes s’assenten directament sobre roca calcària i estan formades per pedra i arrebossat. En tot el recorregut de la muralla existeix el pas de muralla situat a la part superior, amb una amplada d’1 metre i 70 centímetres, actualment en procés de restauració. Té una única entrada fortificada al costat sud, formada per una doble porta d’arcs adovellats situades en sentit perpendicular per reforçar la defensa de l’emplaçament. Un cop a l’interior hi ha la plaça central on podem trobar: un pou, que es creu que podia haver estat un pou de gel; un cup on es fermentava el vi, i dues cisternes que recollien l’aigua de pluja. És en la part central d’aquesta plaça on trobem la casa, on es creu que originàriament hi havia una torre quadrada que es va ampliar formant part de l’edifici que podem veure avui. El conjunt s’organitza a partir de la plaça central des d’on surten dos carrers:

El de la dreta condueix a l’església de Sant Pere. L’església original era d’estil romànic i es construí en l’extrem est de la fortificació aprofitant una torre circular defensiva per a la construcció de l’absis. L’edifici ha estat reformat al llarg de la història. La transformació més important es realitzà entre els segles XVII i XVIII quan es construïren les capelles laterals i la torre del campanar. A l’interior s’instal·là un retaule barroc del qual avui només en queda una taula pintada. La construcció del retaule obligà a aixecar una paret de separació entre la nau i l’absis. Durant la primera fase de les obres de restauració de la muralla, que es van acabar l’any 1997, es va descobrir l’absis romànic. De l’església actual, només la part de l’absis i la porta d’entrada (part oest) són de l’església original romànica. Malauradament, es troba envoltada d’edificis annexos que no deixen veure en la seva totalitat la façana.

El carrer Rodó: aquest dóna la volta a la muralla pels costats nord, oest i sud. En la part nord es conserva una porxada de gran interès arquitectònic. Resseguint el perímetre de la fortalesa, arribarem a l’antic forn de pa comunal. el qual s’ha restaurat mantenint les lloses sobre les quals es pastava el pa. Aquestes estan deformades pel desgast de la pressió que es feia quan es pastava el pa sobre seu.

El 22 d’abril de l’any 1949 el poble de Montfalcó Murallat va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.

El nom del lloc de Montfalcó ens apareix al llarg de la història escrit amb diferents ortografies. Durant l’Edat Mitjana el trobem escrit de les següents maneres: Monte Falconi, Montfalcho, Monte Falchone de Uluga, Montefalcones de Uluga, Monte Falcone, Monte Falconis, Monte Falcho, Monte Falchone, Muntfalco d’Uluya.

En algunes d’elles veiem que la segona part del topònim és una clara referència a l’indret pròxim de les Oluges.

En el cens de Floridablanca de 1787 apareix amb el nom de Montfalcó del Duc, clara referència a la seva dependència del Comtat de Cardona.

En el “Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar” de Pascual Madoz de l’any 1849, se cita com Montfalcó Murallat.

La població té el seu origen al segle XI. És durant el regnat de Bernat I (1035-1049), comte de Berga, quan es va dur a terme la repoblació d’una estreta franja del territori, abans en poder musulmà, a la marca fronterera amb els sarraïns, la Marca de la Segarra. El comte Bernat I morí sense descendència i Montfalcó quedà integrat al Comtat de Cerdanya. Durant els segles posteriors, el castell de Montfalcó fou infeudat pels comtes de la Cerdanya a diferents nobles. A finals del segle XII trobem com a senyor del castell a Ramon de Cervera, que va fer testament a favor de la seva filla Marquesa, casada amb Guillem de la Guàrdia. Aquest, l’any 1234, deixà totes les seves possessions a Isabel de Torroja, neboda seva, casada amb Ramon Folc VIII de Cardona. A partir d’aquesta data i fins al segle XIX el lloc de Montfalcó va ser possessió de la família ducal dels Cardona. És per aquest motiu que des d’ aleshores, Montfalcó Murallat també s’anomena Montfalcó del Duc.

Montfalcó va ser escenari d’algunes conteses bèl·liques, com per exemple la Guerra Civil Catalana (1462-1472) que mantingueren el rei Joan II i la Generalitat de Catalunya.

Montalcó és objecte d’una bella llegenda :

“Una vegada Montfalcó es veia assotat pels estralls de la guerra i la seva gent lluitava amb el coratge de què era capaç per defensar el seu poble. Tant coratge hi posaven que els assaltants van haver de renunciar moltes vegades a prendre el cim de les muralles de Montfalcó. Talment com si fos un au volant, semblava que era del tot impossible assolir-ho.

Cansats de perdre gent i de tenir baixes constants a cada intent de l’assalt, van decidir posar setge al poble, per tal de fer-los capitular de fam i set.

Prou que creien que aviat cauria la població, ja que no semblava que tinguessin massa provisions per aguantar. Per això, i després d’un temps que els va semblar interminable, decidiren plantejar la rendició als defensors de Montfalcó, i en un gest de burla van llençar a l’interior, per sobre les muralles, un missatge instant-los a rendir-se, que anava lligat a... una barra de pa! Creien que en veure el pa s’adonarien que no podien aguantar més, que mentre ells patien gana els de fora anaven sobrats de menjar.

La seva sorpresa, però, fou molt gran quan van veure que des de dins rebutjaven la rendició tot tirant fora una altre missatge lligat a... un peix fresc!

En veure el peix, van comprendre que no farien rendir-se de fam i set els de Montfalcó. Com sigui que tampoc podien infiltrar-se a través de les muralles, van aixecar, a la fi, el setge i abandonaren el lloc abatuts.“

Segons la llegenda, posteriorment s’esbrinà que hi havia una mina que anava de les Oluges a Montfalcó, per la qual entraven els aliments cada dia.

Conten els vells que deia la llegenda que la mina tenia unes dimensions tan grans que s’hi podia passar muntat a cavall.

Joan Bellmunt i Figueras, Fets, costums i llegendes, (volum II), Ed. Virgli i Pagès, Lleida, 1988.

La Segarra (721 Km quadrats i 17.000 habitants) es troba al bell mig de Catalunya, cruïlla de civilitzacions, baluard de conquestes i reconquestes, terra de castells, esglésies, ermites i torres de guaita, que ens transporten a un passat impregnat d'històries i llegendes.

Frontera de cristians i sarraïns on els amants de resseguir l'emprenta del pas del temps gaudiran d'un bon nombre de castells Montcortès, l'Aranyó, les Pallargues, les Sitges, Florejacs, Vicfred, Ratera- i d'imponents torres de guaita, com la de Vallferosa, que amb 33 metres d'alçada és considerada una de les més importants de l'Europa Occidental.

Terra de camins, convida a gaudir dels paisatges més canviants dels seus conreus, verds a la primavera, daurats al temps de la sega, fins a tots els marrons de la tardor i l'hivern. Camins senyalitzats que constitueixen una bona xarxa per practicar-hi el senderisme, el cicloturisme i les passejades a cavall, amb silenci i tranquil·litat.

La Segarra és terra d'artesania, és la barreja del treball i els elements, que convida a buscar en tots els pobles la gran varietat de productes que s'hi elaboren.

La Segarra té una gastronomia particular que fa realitat allò de passar a la cassola el paisatge que ens envolta. El porc i les coques es transformen en la perdiu a la vinagreta, els peus de porc o els panadons, i deliciosos dolços com ara sabines, carquinyolis, morenetes i nevats regats amb Aromes de la Segarra o Ratafia.

" Una identitat pròpia d'una terra única que farà de la vostra estada un record inoblidable."