Descripció
El recinte fa 94’50 metres de llargada per 48’8 metres d’amplada. S’adapta a la topografia del terreny i té majoritàriament una forma arrodonida. On s’aprecia més és a la part est on es troba l’església de Sant Pere, l’absis de la qual aprofita part d’una torre circular de defensa.
Constitueix un extraordinari exemple de vila closa medieval. Està envoltada de muralles de grans dimensions, de 8 a 9 metres d’altura i d'1 metre i mig a dos metres de gruix. Aquestes s’assenten directament sobre roca calcària i estan formades per pedra i arrebossat. En tot el recorregut de la muralla existeix el pas de muralla situat a la part superior, amb una amplada d’1 metre i 70 centímetres, actualment en procés de restauració. Té una única entrada fortificada al costat sud, formada per una doble porta d’arcs adovellats situades en sentit perpendicular per reforçar la defensa de l’emplaçament. Un cop a l’interior hi ha la plaça central on podem trobar: un pou, que es creu que podia haver estat un pou de gel; un cup on es fermentava el vi, i dues cisternes que recollien l’aigua de pluja. És en la part central d’aquesta plaça on trobem la casa, on es creu que originàriament hi havia una torre quadrada que es va ampliar formant part de l’edifici que podem veure avui. El conjunt s’organitza a partir de la plaça central des d’on surten dos carrers:
El de la dreta condueix a l’església de Sant Pere. L’església original era d’estil romànic i es construí en l’extrem est de la fortificació aprofitant una torre circular defensiva per a la construcció de l’absis. L’edifici ha estat reformat al llarg de la història. La transformació més important es realitzà entre els segles XVII i XVIII quan es construïren les capelles laterals i la torre del campanar. A l’interior s’instal·là un retaule barroc del qual avui només en queda una taula pintada. La construcció del retaule obligà a aixecar una paret de separació entre la nau i l’absis. Durant la primera fase de les obres de restauració de la muralla, que es van acabar l’any 1997, es va descobrir l’absis romànic. De l’església actual, només la part de l’absis i la porta d’entrada (part oest) són de l’església original romànica. Malauradament, es troba envoltada d’edificis annexos que no deixen veure en la seva totalitat la façana.
El carrer Rodó: aquest dóna la volta a la muralla pels costats nord, oest i sud. En la part nord es conserva una porxada de gran interès arquitectònic. Resseguint el perímetre de la fortalesa, arribarem a l’antic forn de pa comunal. el qual s’ha restaurat mantenint les lloses sobre les quals es pastava el pa. Aquestes estan deformades pel desgast de la pressió que es feia quan es pastava el pa sobre seu.
El 22 d’abril de l’any 1949 el poble de Montfalcó Murallat va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.