Història

La població té el seu origen al segle XI. És durant el regnat de Bernat I (1035-1049), comte de Berga, quan es va dur a terme la repoblació d’una estreta franja del territori, abans en poder musulmà, a la marca fronterera amb els sarraïns, la Marca de la Segarra. El comte Bernat I morí sense descendència i Montfalcó quedà integrat al Comtat de Cerdanya. Durant els segles posteriors, el castell de Montfalcó fou infeudat pels comtes de la Cerdanya a diferents nobles. A finals del segle XII trobem com a senyor del castell a Ramon de Cervera, que va fer testament a favor de la seva filla Marquesa, casada amb Guillem de la Guàrdia. Aquest, l’any 1234, deixà totes les seves possessions a Isabel de Torroja, neboda seva, casada amb Ramon Folc VIII de Cardona. A partir d’aquesta data i fins al segle XIX el lloc de Montfalcó va ser possessió de la família ducal dels Cardona. És per aquest motiu que des d’ aleshores, Montfalcó Murallat també s’anomena Montfalcó del Duc.

Montfalcó va ser escenari d’algunes conteses bèl·liques, com per exemple la Guerra Civil Catalana (1462-1472) que mantingueren el rei Joan II i la Generalitat de Catalunya.