La Llegenda de Montfalcó

Montalcó és objecte d’una bella llegenda :

“Una vegada Montfalcó es veia assotat pels estralls de la guerra i la seva gent lluitava amb el coratge de què era capaç per defensar el seu poble. Tant coratge hi posaven que els assaltants van haver de renunciar moltes vegades a prendre el cim de les muralles de Montfalcó. Talment com si fos un au volant, semblava que era del tot impossible assolir-ho.

Cansats de perdre gent i de tenir baixes constants a cada intent de l’assalt, van decidir posar setge al poble, per tal de fer-los capitular de fam i set.

Prou que creien que aviat cauria la població, ja que no semblava que tinguessin massa provisions per aguantar. Per això, i després d’un temps que els va semblar interminable, decidiren plantejar la rendició als defensors de Montfalcó, i en un gest de burla van llençar a l’interior, per sobre les muralles, un missatge instant-los a rendir-se, que anava lligat a... una barra de pa! Creien que en veure el pa s’adonarien que no podien aguantar més, que mentre ells patien gana els de fora anaven sobrats de menjar.

La seva sorpresa, però, fou molt gran quan van veure que des de dins rebutjaven la rendició tot tirant fora una altre missatge lligat a... un peix fresc!

En veure el peix, van comprendre que no farien rendir-se de fam i set els de Montfalcó. Com sigui que tampoc podien infiltrar-se a través de les muralles, van aixecar, a la fi, el setge i abandonaren el lloc abatuts.“

Segons la llegenda, posteriorment s’esbrinà que hi havia una mina que anava de les Oluges a Montfalcó, per la qual entraven els aliments cada dia.

Conten els vells que deia la llegenda que la mina tenia unes dimensions tan grans que s’hi podia passar muntat a cavall.

Joan Bellmunt i Figueras, Fets, costums i llegendes, (volum II), Ed. Virgli i Pagès, Lleida, 1988.